al·ludir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin alludere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əl.luˈði]
• IPA^(key): (Valencia) [al.luˈðiɾ]

Verb

al·ludir (first-person singular present al·ludeixo, first-person singular preterite al·ludí, past participle al·ludit)

1. to allude

Conjugation

    Conjugation of al·ludir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			al·ludir
gerund			al·ludint
past participle				masculine		feminine
		singular		al·ludit		al·ludida
		plural		al·ludits		al·ludides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	al·ludeixo	al·ludeixes	al·ludeix	al·ludim	al·ludiu	al·ludeixen
	imperfect	al·ludia	al·ludies	al·ludia	al·ludíem	al·ludíeu	al·ludien
	future	al·ludiré	al·ludiràs	al·ludirà	al·ludirem	al·ludireu	al·ludiran
	preterite	al·ludí	al·ludires	al·ludí	al·ludírem	al·ludíreu	al·ludiren
	conditional	al·ludiria	al·ludiries	al·ludiria	al·ludiríem	al·ludiríeu	al·ludirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	al·ludeixi	al·ludeixis	al·ludeixi	al·ludim	al·ludiu	al·ludeixin
	imperfect	al·ludís	al·ludissis	al·ludís	al·ludíssim	al·ludíssiu	al·ludissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	al·ludeix	al·ludeixi	al·ludim	al·ludiu	al·ludeixin
	negative (no)	—	no al·ludeixis	no al·ludeixi	no al·ludim	no al·ludiu	no al·ludeixin

Related terms

• al·lusió
• al·lusiu

Further reading

• “al·ludir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “al·ludir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “al·ludir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “al·ludir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.